..............................................................................................................................................................
He trobat una pàgina d'il.lustracions que m'ha fascinat... i també inspirat:
...............................................................................................................................................................
 |
Viu en el moment, diu la il.lustració. Salta, tira't al buit i no miris! Confia en que tot sortirà bé, en que si caus, et tornaràs a alçar. És emocionant baixar pel tobogan, notes l'aire a la cara, no massa ràpid, no massa fred! A l'estòmac sents el canvi de gravetat i t'imagines que voles, lleugera, feliç, envoltada d'aquelles que en saben! Al final de l'experiència t'espera una catifa, catifa de flors, blanca, suau... cau... tira't al buit, confia, no miris.... |
 |
És moment de fer neteja, és bo renovar l'aire, purificar, ventilar... Tot: les coses, les relacions, la roba, els sentiments, el cor!
No tot és per sempre, a voltes s'oblida l'olor de nou, de fresc, de pur, l'olor d'allò que ens agrada. Per recuperar-la tan sols s'ha de renovar, purificar, ventilar.... i de nou tot torna a fer olor de nou, de fresc, de pur... d'allò que ens agrada. |
 |
I és que la vida és més divertida compartida. Malgrat costa posar el tandem en marxa, fer una sola pedalada a ritme i mantenir la velocitat constant de ruta. Hi ha dies que no pedalaries, i n'hi ha que ho faries més ràpid, n'hi ha que realment deixes de pedalar i et sents empesa i d'altres pedales molt i molt fort i el paissatge no canvia...però és tant divertit quan el tàndem és mou a l'unison, que valen la pena els canvis de ritme!!! Els paisatges compartits sempre són més agraïts! |
 |
Tranquil.la i reposada descansa mig estirada. El seu interior desprèn llum tot i la foscor que l'envolta, i el gat negre l'observa asturat per la seva serenor. I és que és ella, qui tria, és ella qui vol, és ella, també sola està tranquil.la, perquè tot ho té qui massa no aspira....Dolça, respira; dolça respira... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada