DOORS

M'encanten les portes!!! Tan fa com siguin, grans, petites, de fusta, velles, de cases, de masos, amb candaus, sense, que et portin algun lloc o simplement al no-res, enverdides, ennegrides, cremades, fetes amb retalls d'altres portes... tan fa com siguin però totes les que m'encanten tenen una cosa en comú: em transmeten quelcom! Totes les portes que immortalitzo em fan volar. M'imagino una història, potser molt allunyada de la seva pròpia realitat, però tant me fa. Les sento com testimonis muts de milers d'entrades i sortides, de jocs davant el seu llindar, de rondalles explicades a la seva vora, de cadires afincades a les seves parets i d'amors secrets i petons robats, són guardianes de grans riqueses o d'humils bestiars, de famílies numeroses o de l'avi que envelleix al seu costat. Són les portes que temps enrere passaven més hores obertes que tancades, que veien passar gent de casa i gent de fora, que acollien el que es mullava i aquell cansat del seu caminar.