dijous, 28 de juny del 2012

DEDICAT AL DIDAL

Jo no em poso didal...






però m’agrada, em recorda
 a ella, i m’agrada. 
La seva absència al meu dit m’ha provocat milers de punxades doloroses que han acabat per esdevenir les causants de la  meva insensibilitat digital anular; (la seva abscència també m’ha provocat milers de punxades).Jo no em poso didal, però m’agrada, em recorda a ella. Aquesta pràctica no la puc vociferar massa alt, perquè fa de mala cosidora... però com que no sóc bona, estic tranquil.la. Tot i que no em poso didal, vaig pensar que seria bona idea passar una tarda junts: didal i jo. Aquest és el resultat de la nostra trobada...i espero que, tot i que vosaltres tampoc us poseu didal, us agradi i fins i tot, us faci recordar algú!!!