experimentant (II part)

I avui un complement ràpid!!! 

GANXETOPOLSERA

E X P E R I M E N T A N T

Feia dies que tenia ganes de provar el ganxet. Per la xarxa veig que es fan coses molt xul.les i hi ha tota una comunitat ganxetera que em sembla molt divertida. Malgrat no haver oblidat la cadeneta que temps ençà em va ensenyar una bona mestra, ahir en vaig acudir a una altra per tal que m'inicies novament i.... M'ENCANTA.  El meu cap només està pendent de " per dins, per darrere, pujo, per davant i passo; per dins, per darrere, pujo, per davant i passo...."  Després de repetir-me aquest mantra durant mitja tarda el que n'ha sortit ha estat un bolset.  De moment tinc controlats la cadeneta, el punt alt i el punt baix. Demà més i millor!

l'important no és el destí sinó el camí....

gaudint de la ruta, esquivant les cues kilomètriques, camí cap a Andorra, un 12 d'octubre....

verds de Peramola

Penses?

Qui som? som el què pensem, el què pensen, el què pensàvem  o simplement som sense pensament. Potser som el què pensem que som però sense pensar-ho. Ens creiem que pensem, però en realitat  penso que som pensats.

més portes!

          I més portes i més panys que m'enamoren i em fan aturar el cotxe enmig de qualsevol lloc per poder guardar-les en imatge...quin gran invent el telèfon amb càmera! d'accedir ràpidament a l'agenda no podré, però almenys em deixa immortalitzar aquestes maravelles sigui on sigui.

diumenge d'instantànies

A vegades costa copsar amb la càmera el què la retina t'envia al cervell, però d'altres, l'objectiu et regala instantànies que ni t'imaginaves. És fàcil però ser protagonista d'aquestes grates sorpreses quan et trobes enmig de múltitud de bellesa amagada. Rere pedres benavingudes, olors d'espígol i timó, vistes d'immensitat, alès de llibertat, fustes i bells rovells, diumenge passat retina i objectiu van gaudir d'una bona tarda de complicitat.