Els ulls s'acluquen dolçament seguint el ritme pausat del temps que transcorre sense córrer. La respiració inhala l'aire de la tranquil.litat i expulsa sense recança encara restes de presses oblidades. És el cos el més desubicat de tots, experimentant la horitzontalitat gairebé constant dels seus membres inusualment descansats. Els ulls, la respiració i el cos, tots ballen harmoniosament la mateixa melodia, calmada, pacient, serena; melodia que a la ment no arriba... encara. Ment traïdora que al seu ritme voleia inconstant, menysrpeant tot acord pactat. Lliure i independent és en aquest ball silent la gran absent.
